Un Noi Ferm Com Jo

QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL Que jo no sigui més com un ocell tot sol, ales esteses sobre un gran riu per on davallen lentes barques de gent que riu a l'ombra baixa del tenderol, i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís, mena amb fatiga cap a ciutats que estrenyen

Pensaven que jo era un noi ferm i valent. Però això només era per fora. En realitat, ells no em coneixien. Sabia com fer dibuixos molt grans. Em raspallava les dents tres vegades al dia. I tenia amics amb qui jugar.